Miquel Vila Endurance

Esp Cat Eng

Miquel Vila Ubach


Va començar a muntar a cavall als set anys, gràcies a la seva germana Imma que ja corria raids. Quasi amb 8 anys va participar en el seu primer raid social de 20km; des d'aleshores ha combinat els petits raids amb les carreres de velocitat.

Als 14 anys va poder córrer el seu primer nacional de 80km, que va poder guanyar còmodament i apuntant ja a campió, gràcies en gran part a la contribució del seu pare, Miquel, que sempre li va proporcionar els millors cavalls. A l'any següent aconseguiria el seu primer títol de Campió de Catalunya amb el cavall Sir d'Oa, el primer cavall àrab que va córrer en raid a Espanya. A partir de llavors, van passar per les seves mans molts i molts bons cavalls, recordarem: Bajeque, Nedjfor, Diango,... sempre amb el recolzament incondicional i econòmic del seu pare.


FOTOS MIQUEL

Entrevista a Miquel Vila
(Campió del Món 2006)

- Podem dir que aquest any ha estat de collita..., vas començar amb la Victòria del Campionat de Catalunya, a continuació a Còrdova, aconsegueixes el Campionat d'Espanya i ara aconsegueixes el Campionat del Món. Podem dir que ha estat la culminació de molts anys de carrera, oi... Quina sensació tens rere tants èxits?


-Penso que aconseguir el títol Mundial era la màxima aspiració, a més, com dius, l'ascens ha estat progressiu; el cavall era nou i sembla que tot ha estat rodat des del Campionat de Catalunya, tot ha anat sortint bé i hem anat pujant el llistó i el cavall no ens ha fallat en cap moment.

- T'esperaves un èxit com el que has aconseguit?

- Guanyar un Mundial sempre és una sorpresa per molt que tinguis la il·lusió d'obtenir una medalla i lluitar per un títol; son cent seixanta cavalls: havíem treballat per aconseguir la victòria però aconseguir-la va ser una veritable victòria.

- Com va ser la carrera del Campionat del Món?

- Puntí i jo ens havíem posat d'acord per anar en equip en el recorregut, intentant controlar una mica els francesos, que són l'equip més avantatjat d'avui en dia. Varem fer junts les dues primeres etapes, a la tercera etapa vaig notar que el meu cavall no acabava d'agermanar-se al cavall d'en Jaume doncs va tardar en recuperar-se i a la quarta fase vaig decidir fer la meva carrera, vaig respectar molt el cavall però vàrem anar de pressa, a vegades, més ràpids que els demés, em vaig deixar anar al ritme del cavall i ell està acostumat a córrer i crec què va ser en aquest moment quan ho vaig encertar: el cavall es va recuperar molt bé i es va trobar de cop còmode i llavors va entrar en un joc que em va permetre atrapar el grup de francesos que anava davant, varem aconseguir una mitja de 20 km/h i l'animal es trobava en el millor dels seus moments, es deixava portar pels cavalls dels francesos, i a vegades els avançava i anàvem davant. Va ser una etapa agradable, el cavall no és dels que es recupera en un minut, però va recuperar molt bé i varem sortir a córrer vuitens a córrer els darrers tretze quilòmetres i va ser llavors quan vaig veure clarament que podia aspirar a medalla o potser a alguna cosa més perquè el cavall estava molt fort i llavors vaig començar a donar-li ritme i vaig anar avançant cavalls i no van poder aguantar el ritme del meu cavall que sí va poder mantenir donant-me més d'un quilòmetre d'avantatge i així és com vàrem arribar sols a l'estadi, a quatre minuts dels segons.

- Què vas sentir en aquella entrada triomfal en solitari?

- Encara avui, quan me'n recordo m'emociono... Quan em faltaven sis quilòmetres d'aquella darrera etapa ja em veia guanyador, els havia avançat a tots, el cavall anava al davant i semblava que sabés al que anava. Tant a Vidreres com a Còrdova havia corregut de la mateixa manera i crec que es sabia guanyador i suposo que es va emocionar amb mi. No vaig poder evitar recordar el que em deia el meu pare que va ser qui realment em va animar sempre per això li vaig dedicar la victòria.

-Quants anys fa que et prepares per aquesta victòria, Miquel?

- Penso que tota la vida, quan un genet de raid, té més o menys un bon nivell de preparació i entrenament penso que has de tenir aspiracions al Mundial. Era un objectiu que em marcava des de feia temps, quan vaig participar en el Campionat d'Europa i vaig aconseguir guanyar-lo fa set anys, em semblava molt difícil doncs és cada dos anys i tens que estar seleccionat i no sempre ho aconsegueixes, llavors veus les possibilitats del Campionat del Mon molt lluny però val la pena la motivació que tens dia a dia.


- Amb l'experiència dels anys, ara que has aconseguit un bon repte en el teu currículum esportiu: com és la Medalla d'Or en un Campionat del Mon, n'ets conscient que passaràs a ser un genet model pels que estan començant? Què els dius des de la teva experiència?

- M'agradaria molt arribar a ser un genet model, espero que molts aprenguin de la meva experiència i sobretot de la motivació així com de la fe en un mateix que és la que et porta a seguir endavant en els moments difícils. M'agradaria que algun genet arribés al Mundial motivat per aquestes pautes.

- Quin consell li donaries a un genet inexpert que es comences a plantejar d'entrar en el món de la competició de raid?

- Que no oblidi en cap moment que el món de l'alta competició és molt difícil i per formar-hi part has de tenir les coses molt clares: tenir molta dedicació i no oblidar-te en cap moment de cuidar el cavall i, finalment, que si n'està segur què és un triomfador, que es busqui un cavall que sigui capaç de córrer el Mundial.

- I en els moments de desànim?

- Que no oblidin mai que tots els genets passem bons i mals moments, que no deixi de mirar endavant i millorar sempre aprenent de les errades per no tornar a fer-les.

- Recordans alguns dels teus cavalls...

- Bajeque i Nedford, crec que tots dos em van marcar de veritat i, Diango i Hungarès perquè no seria just no esmentar-los però, sentimentalment, els dos primers.

- Nova meta...

- Esperar com acaba l'any, esportivament, hem acabat i, en quant al futur proper intentar amb el màxim nivell i no desanimar-se, encara que haguem aconseguit un Mundial, no ho hem aconseguit tot...

- Un altre Mundial?

- (entre somriures) Ja sé que sembla difícil però, si ho hem fet un cop..., per què no dos...

Web Oficial de Miquel Vila i Rut Comas